I acò són alguns dels resultats del modelatge càrstic:
domingo, 15 de noviembre de 2009
Relleu càrstic
El carst és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua a través de processos d'erosió per meteorització química, és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge és fonamentalment subterrani.
I acò són alguns dels resultats del modelatge càrstic:
I acò són alguns dels resultats del modelatge càrstic:
miércoles, 11 de noviembre de 2009
jueves, 5 de noviembre de 2009
Meteorització
La meteorització
La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament i la disgregació de les roques.
La meteorització física
Es produeix meteorització física quan les roques es trenquen en fragments, sense alterar-se químicament. Està causada, sobretot, per canvis de temperatura.
• La gelivació és l'acció de la congelació i fusió de l'aigua: és una de les causes principals que fa que es trenquin i es disgreguin les roques. L'aigua s'introdueix a les petites fissures o esquerdes de les roques. Quan es glaça, augmenta el volum i fa un efecte de falca que eixampla les esquerdes. Si aquest procés es repeteix moltes vegades i durant molt de temps, la roca acaba trencant-se.
• Efectes de la dilatació i la contracció: Les roques també es poden trencar quan es produeixen variacions importants de temperatura entre el dia i la nit, com passa a les zones d'alta muntanya i als deserts. Les roques es dilaten durant el dia, quan s'escalfen, i es contreuen durant la nit quan es refreden. Si es repeteix moltes vegades aquest procés acaben trencant-se.
La meteorització biològica
Els éssers vius també provoquen meteorització, obrint esquerdes i alterant les roques. Les arrels de les plantes obren esquerdes i trenquen les roques. Els animals excavadors. com els talps i els nombrosos invertebrats que viuen al sòl. L'acció d'alguns organismes com els bacteris, els fongs o els líquens, que durant la seva activitat produeixen substàncies de caire àcid que ataquen químicament les roques.
La meteorització química
Es produeix meteorització química quan les roques es trenquen en fragments, alterant-se químicament. Està causada, sobretot, per l’acció de l’aigua, fonamentalment és l’oxigen qui actua oxidant i alterant la composició química de les roques.
En aquesta fotografia podem veure un exemple de meteorització química que consisteix en el canvi de coloració de la roca que està en contacte amb l'atmosfera i la fractura fresca que s'ha realitzat. Aquesta roca carbonatada presenta cavitats produïdes per dissolució.
La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament i la disgregació de les roques.
La meteorització física
Es produeix meteorització física quan les roques es trenquen en fragments, sense alterar-se químicament. Està causada, sobretot, per canvis de temperatura.
• La gelivació és l'acció de la congelació i fusió de l'aigua: és una de les causes principals que fa que es trenquin i es disgreguin les roques. L'aigua s'introdueix a les petites fissures o esquerdes de les roques. Quan es glaça, augmenta el volum i fa un efecte de falca que eixampla les esquerdes. Si aquest procés es repeteix moltes vegades i durant molt de temps, la roca acaba trencant-se.
• Efectes de la dilatació i la contracció: Les roques també es poden trencar quan es produeixen variacions importants de temperatura entre el dia i la nit, com passa a les zones d'alta muntanya i als deserts. Les roques es dilaten durant el dia, quan s'escalfen, i es contreuen durant la nit quan es refreden. Si es repeteix moltes vegades aquest procés acaben trencant-se.
La meteorització biològica
Els éssers vius també provoquen meteorització, obrint esquerdes i alterant les roques. Les arrels de les plantes obren esquerdes i trenquen les roques. Els animals excavadors. com els talps i els nombrosos invertebrats que viuen al sòl. L'acció d'alguns organismes com els bacteris, els fongs o els líquens, que durant la seva activitat produeixen substàncies de caire àcid que ataquen químicament les roques.
La meteorització química
Es produeix meteorització química quan les roques es trenquen en fragments, alterant-se químicament. Està causada, sobretot, per l’acció de l’aigua, fonamentalment és l’oxigen qui actua oxidant i alterant la composició química de les roques.
En aquesta fotografia podem veure un exemple de meteorització química que consisteix en el canvi de coloració de la roca que està en contacte amb l'atmosfera i la fractura fresca que s'ha realitzat. Aquesta roca carbonatada presenta cavitats produïdes per dissolució.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
