domingo, 15 de noviembre de 2009

Relleu càrstic

El carst és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua a través de processos d'erosió per meteorització química, és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge és fonamentalment subterrani.



I acò són alguns dels resultats del modelatge càrstic:



miércoles, 11 de noviembre de 2009

Modelatge del relleu

Interessant video al voltant del que estem veient a classe:

jueves, 5 de noviembre de 2009

Meteorització

La meteorització

La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics que provoquen el trencament i la disgregació de les roques.

La meteorització física

Es produeix meteorització física quan les roques es trenquen en fragments, sense alterar-se químicament. Està causada, sobretot, per canvis de temperatura.

• La gelivació és l'acció de la congelació i fusió de l'aigua: és una de les causes principals que fa que es trenquin i es disgreguin les roques. L'aigua s'introdueix a les petites fissures o esquerdes de les roques. Quan es glaça, augmenta el volum i fa un efecte de falca que eixampla les esquerdes. Si aquest procés es repeteix moltes vegades i durant molt de temps, la roca acaba trencant-se.



• Efectes de la dilatació i la contracció: Les roques també es poden trencar quan es produeixen variacions importants de temperatura entre el dia i la nit, com passa a les zones d'alta muntanya i als deserts. Les roques es dilaten durant el dia, quan s'escalfen, i es contreuen durant la nit quan es refreden. Si es repeteix moltes vegades aquest procés acaben trencant-se.



La meteorització biològica

Els éssers vius també provoquen meteorització, obrint esquerdes i alterant les roques. Les arrels de les plantes obren esquerdes i trenquen les roques. Els animals excavadors. com els talps i els nombrosos invertebrats que viuen al sòl. L'acció d'alguns organismes com els bacteris, els fongs o els líquens, que durant la seva activitat produeixen substàncies de caire àcid que ataquen químicament les roques.




La meteorització química


Es produeix meteorització química quan les roques es trenquen en fragments, alterant-se químicament. Està causada, sobretot, per l’acció de l’aigua, fonamentalment és l’oxigen qui actua oxidant i alterant la composició química de les roques.

En aquesta fotografia podem veure un exemple de meteorització química que consisteix en el canvi de coloració de la roca que està en contacte amb l'atmosfera i la fractura fresca que s'ha realitzat. Aquesta roca carbonatada presenta cavitats produïdes per dissolució.

lunes, 26 de octubre de 2009

Perfil topogràfic

Com fer un perfil topogràfic, pas per pas:

1) Si no te dan la líea marcada del perfil a realizar, dibuja una línea a lápiz a lo largo del perfil de tu elección y marca ambos extremos del perfil con claridad (usa letras A y B ó X y Y para cada extremo).

2) Coloca un pedazo de papel blanco a lo largo de la línea que has dibujado. Puedes fijar este papel para que no se mueva con cinta adhesiva (de manera que no se estropee el mapa al retirarla).

3) Pasa al papel blanco las marcas de los extremos del perfil con las mismas letras que usaste en el mapa. Por debajo de estas marcas anota también los valores de la altitud de estos puntos con la mayor exactitud posible.

4) De un extremo hacia el otro, ve marcando en el papel (línea de sección) cada punto donde se cruce una curva de nivel y anota el valor de la altitud de la curva (se llama cota) justo debajo de la marca de la curva. Haz una marca más fuerte cuando se trate de curvas maestras. Si pasa un arroyo márcalo diferente ya que de ahí volverán a subir los valores de las cotas; lo mismo haz cuando cruces una cima o divisoria, pues en este otro caso las cotas decrecerán. Puedes empezar primero solo anotando la elevación de las curvas maestras y después hacer una segunda pasada anotando el valor de las curvas restantes.

Ármate de paciencia porque te puedes equivocar fácilmente. Ten cuidado de no marcar como curvas de nivel rasgos que correspondan a divisiones de terreno, vías de comunicación ó arroyos. Recuerda que las curvas son equidistantes y que siempre debe haber el mismo número de curvas intermedias entre las maestras, si esto no es así significa que se ha cruzado un arroyo ó valle, una divisoria o alguna otra irregularidad del terreno. Para distinguir los rasgos considera que frecuentemente van en colores diferentes: las curvas tienen un color sepia, los arroyos azules, las vias de comunicación rojo ó negro y las divisiones del terreno u otros rasgos restantes van en negro.




5) Una vez que estés seguro de que marcaste adecuadamente las curvas con sus cotas, divisorias y valles, puedes retirar el papel del mapa. Consigue un papel milimetrado o cuadriculado que se ajuste al largo de la sección (si es necesario une cuidadosamente piezas entre sí con cinta en la parte posterior para poder escribir encima, cerciorándote de que coincidan las cuadrículas) y que tenga la altura necesaria para la máxima elevación de tu perfil considerando la escala vertical que has elegido. Coloca tu papel en la base de tu hoja milimétrica, traza una línea del largo del perfil acotando sus extremos y pega con cinta el papel o bien pasa todas las marcas y valores de tu papel a esta línea.

6) Dibuja la escala vertical elegida en un extremo de tu perfil, una vez seguro de que la escala vertical está correcta, pásala a otra pieza suelta de papel milimétrico en blanco para usarlo como escalímetro. Sigue líneas verticales por arriba de cada marca con tu escala vertical hasta la altura correspondiente con la cota de la marca en cuestión y marca un punto (o pequeña cruz) en este sitio. Puedes empezar marcando las cotas máximas y mínimas para estar seguro de que el tamaño del papel es suficiente y que la escala es correcta.



7) Sigue los mismos pasos para todas las marcas cerciorándote que donde anotaste valle sea un punto bajo y donde anotaste divisoria sea un alto. Observa que todos las diferencias de altura sean equidistantes ya que deben corresponder con cotas de curvas de nivel con excepción de los puntos de valles y divisorias que pueden ser valores entre cotas. Al final tendrás un punto de diferente altura por cada marca de tu papel blanco original.

8) Une los puntos de la gráfica y con esto finalizas tu perfil topográfico.




Un altre exemple:




Altres adreces on consultar:

nordestnaturactma.googlepages.com/1CTMA_TEMA_10_Prctica_Perfiltopogrfi.pdf

www.tosca.cat/cat/doc/pdf/efo/expe_cro_previ5.pdf

domingo, 25 de octubre de 2009

Benvinguts/des !!

Hola a tots/totes

Aquest blog va a tractar de mantenir-nos en contacte en Internet. Es tracta d’un blog de la classe, per això va dirigit a tots els que cursen aquesta assignatura.

Ací al llarg del curs trobareu recursos (activitats, textos, webs, videos, imatges, etc), debats, humor, concursos, etc. al voltant de l'assignatura.

D'aquesta manera podren aprendre i gaudir de les ciències d'una manera molt més divertida i profitosa.

En la ma de tots nosaltres està que açò resulte i tire endavant. Així que, a per totes, i que comence la funció!!